Qui fou Ignasi Iglésias?

IGNASI IGLÉSIAS I PUJADES (1871-1928)

Ignasi Iglésias neix a Sant Andreu de Palomar, al carrer de l’Ordre (avui aquest carrer porta el seu nom), el 19 d’agost de 1871. El seu pare de professió maquinista de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord. El seu primer mestre en lletres fou Marià Brossa, insigne pedagog andreuenc.

A l’edat d’onze anys es trasllada a Lleida per raons de feina de s0n pare. Estudia batxillerat en aquesta ciutat de ponent, i anys més tard hi estrena la seva primera obra de teatre “La Força de l’Orgull”. Poc temps després, el seu pare retorna a Sant Andreu de Palomar, als Tallers del Nord. Iglésias es matricula a l’Acadèmia Balmes i després a la Llotja de Mar per cursar-hi dibuix artístic. Les seves primeres passes en el món de l’escriptura les fa en periòdics i setmanaris locals andreuencs, com Bandera Catalana, Fomento Andresense, Casino Andresense, aquest darrer butlletí del centre del mateix nom. Funda a Sant Andreu la companyia de teatre d’aficionats “L’Artística”, més tard anomenada “L’Avançada”, que li respresenta les seves primeres obres. Entre els fundadors hi ha excel•lents actors del teatre català de l’època, en Joaquim Vinyes – germà de la dona d’Iglésias, Emiliana- i en Miquel Sirvent.

L’any 1890, li són estrenades a Sant Andreu de Palomar les obres “Remordiment” i el monòleg “L’Ocellaire”. L’èxit d’Ignasi Iglésias va en augment i els teatres de Barcelona, en la dècada dels 90, li estrenen “L’Àngel de Fang”(1892), “Els Impertinents” (1892) i “L’Escurço” (1893). L’èxit més gran d’aquella època fou “Fructidor” (1897). El 1898 era admès a la Companyia Titular del Romea. A partir d’aquest moment la seva obra és coneguda a arreu de Catalunya i més enllà de les fronteres catalanes. Estrena “Els Conscients” (1898), “Els Primers Freds” (1898), “Alosa” (1899), “Foc Follet” (1899), “Lladres” (1899) i “La Reclosa” (1899).
A principis del segle XX li són estrenades “Mare Eterna”, que fou estrenada també a Madrid; “El Cor del Poble” i el drama en tres actes “ Els Vells”. Aquesta darrera obra, on es planteja la tragèdia dels obrers privats d’una jubilació justa, va ser l’impulsora de l’obra social engegada pel fundador de la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi de Catalunya i Balears – l’actual “La Caixa”-, Francesc Moragas. Fou traduïda al castellà i al francès.

Iglésias esdevingué un fidel seguidor del teatre d’Ibsen. L’evolució del seu teatre , el feu dur a l’escena obres, on els problemes dels més humils tenien un gran ressò. Iglésias era conegut popularment com “El poeta dels humils”.

L’any 1905 estrena “Les Garces”, dos anys més tard l’obra modernista “La Barca Nova”. De la seva ploma no sortien els guanys suficients per a viure, per aquest motiu hagué de treballar com arxiver a l’Arxiu Històric de Barcelona. Entre els anys 1909-1911 exercí el càrrec de regidor del Districte Novè (Sant Andreu). En aquest període com a polític va viure els fets de la Setmana Tràgica de 1909, en primer pla. Iglésias continua estrenant obres de teatre: “La Comedianta” (1909), “La Noia Maca”(1910), “La Flor del Cingle” (1911), “Els Immigrants” (1916)… Iglésias compaginà el teatre amb la poesia, publicant un bon recull de prosa poètica. L’any 1921 el govern francès li atorga la Legió d’Honor i l’any 1927 rebia a Reus, la Medalla d’Or del Treball. Iglésias moria el 9 d’octubre de 1928, a la seva casa del passeig de Sant Joan, de Barcelona. El 12 d’octubre de 1930, les seves restes mortals foren traslladades al panteó del Cementiri de Sant Andreu de Palomar, amb la concurrència de milers de ciutadans que volien retra-li merescut homenatge.

Ignasi Iglésias és considerat un dels millors autors teatrals catalans del segle XX. La seva obra traspúa un fons humà, dramàtic i social que el feren ser un dels autors més seguits de l’època. El màxim premi teatral de l’Institut del Teatre porta el seu nom. Avui en dia el seu nom es ben present a molts pobles de catalunya, on li han dedicat carrers i places i en el seu poble natal hi té dedicades una escola, una biblioteca , un carrer , un centre d’estudis i un monòlit.

Entrades populars